The Jesus and Mary Chain: Just like honey
Daughter: Youth
Bright Eyes: Landlocked Blues
The Stone Roses: She bangs the drums
Phosphorescent: Song for Zula
David Bowie: Heroes
James Blake: Retrograde
Alt-J: Tesselate
Devendra Banhart: It's a sight to behold
Mumford and Sons: The Cave
Haim: Falling
Malcolm Middleton: Loneliness Shines
Twin Atlantic: Brothers and Sisters
Aidan Moffat: Big Blonde
Gorillaz: Dirty Harry
Bon Iver: For Emma
Rick Redbeard: Any way I can
Primal Scream: Rocks
Chvrches: Recover
The Prodigy: Breathe
The National: Sea of Love
The Beta Band: Dry the rain
King Creosote and John Hopkins: John Taylor's month away
dimecres, 23 de juliol del 2014
dimarts, 31 de desembre del 2013
Collita 2013 (i 13)
Asaf Avidan - One day / Reckoning Song (Wankelmut Remix)
L'última cançó d'aquesta collita del 2013 (i més). Una reinterpretació del Tempus fugit amb tota regla que esdevé un cant al Carpe Diem. Sí: un dia serem vells, imagineu totes les històries que podríem explicar! Sempre i quan les haguem viscut, és clar!
Ara sí: a la merda el 2013. Que comenci ja el 2014!
L'última cançó d'aquesta collita del 2013 (i més). Una reinterpretació del Tempus fugit amb tota regla que esdevé un cant al Carpe Diem. Sí: un dia serem vells, imagineu totes les històries que podríem explicar! Sempre i quan les haguem viscut, és clar!
Ara sí: a la merda el 2013. Que comenci ja el 2014!
Collita 2013 (12)
Grouper - Vital
La volguda imperfecció de l'enregistrament, la simulada vellesa del so, ens transporta anys enrere des dels primers compassos de la cançó. I llavors entra la veu de Liz Harris d'una trista bellesa incommensurable. Ens canta o ens xiuxiueja o ens recita i ens arriba. De fons. Perduda entre el ressó de la pròpia veu reverberada. Ens arriba fins ben endins amb els seus cants de sirena. Profundament tristos al principi però que deixen entreveure un petit esbós d'esperança cap al final. Una cançó líquida per uns temps líquids.
La volguda imperfecció de l'enregistrament, la simulada vellesa del so, ens transporta anys enrere des dels primers compassos de la cançó. I llavors entra la veu de Liz Harris d'una trista bellesa incommensurable. Ens canta o ens xiuxiueja o ens recita i ens arriba. De fons. Perduda entre el ressó de la pròpia veu reverberada. Ens arriba fins ben endins amb els seus cants de sirena. Profundament tristos al principi però que deixen entreveure un petit esbós d'esperança cap al final. Una cançó líquida per uns temps líquids.
Collita 2013 (11)
Grimes - Oblivion/ Genesis
De sobte, i no recordo com, Grimes va entrar a la meva vida amb Oblivion. La fragilitat de la veu, la innocència, fins i tot, plena d'ironia i cinisme. Un ritme constantment repetitiu com a base i un clip memorable. Tres elements que t'empenyen a explorar el delirant món de Grimes. I no trigues a topar-te amb Genesis, una experiència (sobretot visual) no apta per tots els públics. Una cançó de fortes influències asiàtiques amb una tornada irresistible. Dues cançons inspiradíssimes que durant uns mesos sonaven pràcticament a diari al meu ordinador. Però, una vegada més, dues illes aïllades dintre d'un àlbum fluix i poc convincent.
De sobte, i no recordo com, Grimes va entrar a la meva vida amb Oblivion. La fragilitat de la veu, la innocència, fins i tot, plena d'ironia i cinisme. Un ritme constantment repetitiu com a base i un clip memorable. Tres elements que t'empenyen a explorar el delirant món de Grimes. I no trigues a topar-te amb Genesis, una experiència (sobretot visual) no apta per tots els públics. Una cançó de fortes influències asiàtiques amb una tornada irresistible. Dues cançons inspiradíssimes que durant uns mesos sonaven pràcticament a diari al meu ordinador. Però, una vegada més, dues illes aïllades dintre d'un àlbum fluix i poc convincent.
dilluns, 30 de desembre del 2013
Collita 2013 (10)
Daughter - Youth
Hi ha gent que detesta les veus femines excessivament meloses, delicades, femenines, en un paraula. Per sort, jo no sóc d'aquestes persones i puc gaudir la veu d'Elena Tonra que ràpidament és acompanyada per les bateries in crescendo i les guitarres delicadament endimoniades.
Youth és una cançó preciosista i preciosa. Plena de matisos i capes de so amagades rere el protagonisme de la veu d'Elena. Una cançó que, malauradament, es troba molt aïllada en el conjunt més aviat mediocre que és If you leave. Però en aquesta època de creació de cançons en la qual s'està oblidant que un dia va existir un recull de cançons que n'hi dèiem CD que tenien un sentit l'una darrera l'altra, afferem-nos a cançons com Youth que potser és l'únic que ens queda.
Hi ha gent que detesta les veus femines excessivament meloses, delicades, femenines, en un paraula. Per sort, jo no sóc d'aquestes persones i puc gaudir la veu d'Elena Tonra que ràpidament és acompanyada per les bateries in crescendo i les guitarres delicadament endimoniades.
Youth és una cançó preciosista i preciosa. Plena de matisos i capes de so amagades rere el protagonisme de la veu d'Elena. Una cançó que, malauradament, es troba molt aïllada en el conjunt més aviat mediocre que és If you leave. Però en aquesta època de creació de cançons en la qual s'està oblidant que un dia va existir un recull de cançons que n'hi dèiem CD que tenien un sentit l'una darrera l'altra, afferem-nos a cançons com Youth que potser és l'únic que ens queda.
Collita 2013 (9)
The XX - Angels
L'àlbum de debut dels XX ho va canviar tot.
Després d'uns anys d'avorriment musical, d'ensopiment increïble, de cançons repetitives i grups incapaços d'emocionar, surgien ells.
El seu segon treball, Coexist, confirma la realitat. Confirma les emocions. Confirma el seu poder evocatiu. Confirma la força de la seva calma. Confirma el seu llenguatge musical i expressiu.
Angels, amb la seva pausada energia n'és una bona mostra. Chained també. Amb el seu pes inherent. La seva freda escalfor. El seu diàleg de veus apagades i fosques i els seus silencis.
L'àlbum de debut dels XX ho va canviar tot.
Després d'uns anys d'avorriment musical, d'ensopiment increïble, de cançons repetitives i grups incapaços d'emocionar, surgien ells.
El seu segon treball, Coexist, confirma la realitat. Confirma les emocions. Confirma el seu poder evocatiu. Confirma la força de la seva calma. Confirma el seu llenguatge musical i expressiu.
Angels, amb la seva pausada energia n'és una bona mostra. Chained també. Amb el seu pes inherent. La seva freda escalfor. El seu diàleg de veus apagades i fosques i els seus silencis.
diumenge, 29 de desembre del 2013
Collita 2013 (8)
King Creosote and John Hopkins - Bats in the attic
Tots els diumenges haurien de començar així: amb una dolça veu que ens desperta lentament sense allunyar-nos massa del món dels somnis. Amb ressons d'un passat que va ser millor. Que enyorem, que ens fa mal adonar-nos que ja no recuperarem mai més, però que ens agrada recordar. El plaer de la melangia d'hivern. I quan hi afegim recorreguts personals, quan relacionem les melodies amb un indret que vam viure, un espai que vam compartir, uns instants que vam gaudir, l'emoció és impossible d'aturar.
Tot això i molt més desperta (hauria de despertar) aquesta petita nana a l'últim diumenge de l'any.
Tots els diumenges haurien de començar així: amb una dolça veu que ens desperta lentament sense allunyar-nos massa del món dels somnis. Amb ressons d'un passat que va ser millor. Que enyorem, que ens fa mal adonar-nos que ja no recuperarem mai més, però que ens agrada recordar. El plaer de la melangia d'hivern. I quan hi afegim recorreguts personals, quan relacionem les melodies amb un indret que vam viure, un espai que vam compartir, uns instants que vam gaudir, l'emoció és impossible d'aturar.
Tot això i molt més desperta (hauria de despertar) aquesta petita nana a l'últim diumenge de l'any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)